dijous, 10 de juny del 2010
dissabte, 20 de març del 2010
Malaltia aparell circulatori: trombosi
La trombosi és una malaltia no infecciosa. Hi ha una trombosi quan hi ha coàgul a l’interior d’un vas sanguini. Aquest coàgul pot quedar adherit a la paret del vas o bé desprendre’s i ser arrossegat pel corrent circulatori fins a una artèria més menuda(en aquest cas es parla d’embòlia) on pot bloquejar el pas de la sang i impedir que arribe bé a algun òrgan o teixit. Si es tracta d’un òrgan vital pot suposar la mort de la persona. Però la trombosi és més freqüent localitzar-la a les extremitats inferiors.
SÍMPTOMES
Els símptomes depenen de l’artèria o vena afectada. Si és a la cama els primers símptomes es solen detectar amb dolors intermitents en forma d’enrampada enmig d’una carrera o algun exercici físic i obliguen a la persona a parar-se; ja que quan està corrent necessita més sang, mentre que de l’altra manera està en repòs. Si empitjora es poden veure altres símptomes. La cama s’unfla o es queda pàl·lida, emblavida o freda, llavors els dolors són més freqüents i comencen a morir teixits a falta de corrent sanguini. Aquest símptoma sol començar en els dits fins a pujar la cama. En el cas de que el malalt empitjorés es podria arribar a amputar la cama.
Els símptomes depenen de l’artèria o vena afectada. Si és a la cama els primers símptomes es solen detectar amb dolors intermitents en forma d’enrampada enmig d’una carrera o algun exercici físic i obliguen a la persona a parar-se; ja que quan està corrent necessita més sang, mentre que de l’altra manera està en repòs. Si empitjora es poden veure altres símptomes. La cama s’unfla o es queda pàl·lida, emblavida o freda, llavors els dolors són més freqüents i comencen a morir teixits a falta de corrent sanguini. Aquest símptoma sol començar en els dits fins a pujar la cama. En el cas de que el malalt empitjorés es podria arribar a amputar la cama.
CAUSES
La trombosis es causada per l’enduriment de les parets dels vasos sanguinis, i per tant la pèrdua d’elasticitat d’aquests. També la paret augmenta d’espessor irregularment llavors les vàlvules tapen el conducte cada vegada més i la quantitat de sang que hi passa disminueix progressivament.
Això pot derivar de la malaltia de Buerger, l’obesitat, alguna fractura mal curada,hipercoagulabilitat(causada per algun càncer) o també per alguna malaltia hereditària.
TIPUS
Les trombosi es poden classificar segons el nivell que arriba a tindre i el lloc on s’originen.
És mural si la obstrucció és parcial o pot ser que el vas quede completament obstruït.
Pel lloc:
-Per precipitació: és produïda principalment a artèries o el cor.
-Hialina: produïda per vènules o capil·lars.
-Per coagulació: en venes que solen ser de naturalesa oclusiva.
TRACTAMENT
El diagnòstic és un poc difícil si els símptomes no es manifesten.
El tractament no és del tot efectiu. Consisteix en la utilització d’agents que interfereixin en la coagulació de la sang o que activen la fibrinòlisi(procés de dissolució del coàgul).
Hi ha inconvenients com les hemorràgies i la reoclusió.
Quan no funciona aquest tractament es recorre als procediments quirúrgics per a destruir el vas i reconstruir-lo o formant derivacions que lleven l’obstrucció i permeten que la sang arribe on abans no arribava.
La trombosis es causada per l’enduriment de les parets dels vasos sanguinis, i per tant la pèrdua d’elasticitat d’aquests. També la paret augmenta d’espessor irregularment llavors les vàlvules tapen el conducte cada vegada més i la quantitat de sang que hi passa disminueix progressivament.
Això pot derivar de la malaltia de Buerger, l’obesitat, alguna fractura mal curada,hipercoagulabilitat(causada per algun càncer) o també per alguna malaltia hereditària.
TIPUS
Les trombosi es poden classificar segons el nivell que arriba a tindre i el lloc on s’originen.
És mural si la obstrucció és parcial o pot ser que el vas quede completament obstruït.
Pel lloc:
-Per precipitació: és produïda principalment a artèries o el cor.
-Hialina: produïda per vènules o capil·lars.
-Per coagulació: en venes que solen ser de naturalesa oclusiva.
TRACTAMENT
El diagnòstic és un poc difícil si els símptomes no es manifesten.
El tractament no és del tot efectiu. Consisteix en la utilització d’agents que interfereixin en la coagulació de la sang o que activen la fibrinòlisi(procés de dissolució del coàgul).
Hi ha inconvenients com les hemorràgies i la reoclusió.
Quan no funciona aquest tractament es recorre als procediments quirúrgics per a destruir el vas i reconstruir-lo o formant derivacions que lleven l’obstrucció i permeten que la sang arribe on abans no arribava.
dimecres, 10 de març del 2010
Video sobre la sang (cor, composició, recorregut...)
Per a estudiar mitjor, he estat buscant en la xarxa algun video explicatiu i he trobat aquest, com per a mi m'hen pareix interessant, e volgut possarlo per a les persones que necessiten un repàs. No toca temes molt endins pero es sencill.
Resumen
Localització del cor: En el centre del tòrax.
Funció del cor: La seua única funció es batejar la sang per ferla arribar a totes les parts el cos.
La sang: Circula per els vasos sanguinis, es una composició de substàncies sólides (plaquetes, gobuls rojos, glòbuls blancs), que flota en el líquid groguenc anomenat Plasma.
Resumen
Localització del cor: En el centre del tòrax.
Funció del cor: La seua única funció es batejar la sang per ferla arribar a totes les parts el cos.
La sang: Circula per els vasos sanguinis, es una composició de substàncies sólides (plaquetes, gobuls rojos, glòbuls blancs), que flota en el líquid groguenc anomenat Plasma.
dilluns, 8 de febrer del 2010
MALALTIES APARELL DIGESTIU: Úlcera
L'úlcera és una ferida originada per la destrucció de la mucosa gàstrica. Sol localitzar-se a l'estómac i al duodé. Afecten principalment a les persones majors de 50 anys, (aparèix sobre els 50 anys, perquè la mucosa es va destruint amb el pas del temps).
És una malaltia de caràcter crònic, que apareix i desapareix en diverses etapes. N'hi ha una proporció més gran d'aquesta enfermetat als homens que a les dones.
És una malaltia de caràcter crònic, que apareix i desapareix en diverses etapes. N'hi ha una proporció més gran d'aquesta enfermetat als homens que a les dones.
SÍMPTOMES
Són semblants als de la gastritis, A vegades sense cap símptoma, i altres vegades poden aparèixer símptomes: acidez, males disgestions, perdues de pes, dolors després de menjar, vòmits, i poden haver-hi vòmits de sang.), A vegades sense cap símptoma, i altres vegades poden aparèixer símptomes: acidez, males disgestions, perdues de pes, dolors després de menjar, vòmits, i poden haver-hi vòmits de sang.
CAUSES
-Infecció per bacteris, la bacteria “Helicobacter pylon”
que es troba en la membrana que recobreis l'estòmac, que causa una gastritis crònica dificultant el procés de regeneració de les mucoses afavorint la formació de l'úlcera.
que es troba en la membrana que recobreis l'estòmac, que causa una gastritis crònica dificultant el procés de regeneració de les mucoses afavorint la formació de l'úlcera.
-Alimentació inadecuada, menjars molt picants, amb moltes salses, greixos o els aliments cremant.
-Hiperacidez gàstrica, l'excés d'acidez es causant d'algunes úlceres.
-Consum habitual d'alcohol o tabac, i la consumició molt abundant d'alguns fàrmacs, com l'aspirina, la cortisona o l'ibuprofeno.
-L'herencia, les persones del grup A poden tindre més facilitat de padeixer l'enfermetat, al igual que les persones amb antecedents familiars que l'hagen patit.
DIAGNÒSTIC
Per observar els símptomes, cal fer una endoscòpia i un estudi amb rajos X, de l'esòfag, l'estòmac i el duodé. Abans cal prendre un líquid, per a que s'aprecie més l'úlcera.
El tractament normalment es basa, en una combinació d'antibiòtics supresors de l'àcid i protectors de l'estòmac.
La fitoteràpia:
És un tractament que es basa en l'administració de plantes que ajuden a millorar els tractaments del metge.
També pot servir com mitjà de prevenció de la malaltia.
dijous, 12 de novembre del 2009
Estudi d'una malaltia: insufuciència renal
He decidit fer aquest treball sobre la insuficiència renal, ja que el meu avi va morir per aquesta malaltia. Va patir-la durant 14 anys i va morir tres anys abans de que jo naixera. Va morir als 71 anys. Era administratiu en l'empresa d'Iberdrola, però també pintava quadres, escrivia, feia manualitats, papiroflèxia... Li agradava conversar i jugar als escacs.
L'excreció és l'expulsió a l'exterior dels productes perjudicials o inútils que hi ha a la sang i que s'han originat en el metabolisme cel·lular. Els principals òrgans que fa aquesta tasca són els ronyons que filtren la sang i en separen la urea i l'excés de sals formant finalment l'orina.
L'excreció és l'expulsió a l'exterior dels productes perjudicials o inútils que hi ha a la sang i que s'han originat en el metabolisme cel·lular. Els principals òrgans que fa aquesta tasca són els ronyons que filtren la sang i en separen la urea i l'excés de sals formant finalment l'orina.
Què és la insuficiència renal?
És la pèrdua sobtada de la capacitat dels ronyons per a eliminar els residus i concentrar l'orina. Potser aguda, és a dir, apareix de tant en tant, o crònica, el que produeix una pèrdua gradual de la funció renal.
Classificació de la malaltia
Malaltia és no infecciosa i crònica que afecta al funcionament d'un aparell (excretor).
Causes de la malaltia:
- Inflamació i destrucció dels teixits del ronyó
- Lesions directes a ronyó.
- Infecció renal o infeccions urinàries repetides.
- Lupus i altres malalties que afecten al sistema immunològic de l'oganisme.
- Ús prolongat d'alguns medicaments .
Símptomes:
- Fatiga.
- Sensació de malestar general.
- Mal de cap.
- Pèrdua de pes involuntària.
- Sang en el vòmit o en els excrements.
- Disminució de la lucidesa mental, incloent somnolència, confusió, deliri o coma.
- Disminució e la sensibilitat en les mans, els peus o altres àrees.
- Tendència a la formació d'hematomes o sang.
- Augment o disminució de la quantitat d'orina.
Mesures preventives:
- Detecció i tractament de les infeccions que afecten directament les vies urinàries.
- Control mèdic estricte en el cas de patir gota o còlics nefrítics freqüents (pedres al ronyó).
- No abusar dels analgèsics i els antiinflamatoris.
- Adoptar un estil de vida saludable, amb la pràctica d'exercici regular i una dieta equilibrada.
Tractament curatiu:
- Sessions d'hemodiàlisi
Què podria fer la societat?
Afavorir que la gent es consciencie i siga donant d'òrgans.
Entrevista
L'entrevista li la vaig a fer a ma mare, la filla del meu avi.
Com et sentires al saber que ton pare tenia una malaltia com aquesta?
Jo tenia 15 anys i jo recorde que mon pare sempre estava malalt. Es va passar tot un any al llit. Em sentia espantada, amb molta por, pensava que no s'anava a recuperar. Després, quan ja li van donar el tractament de la hemodiàlisi, anava amb molt de compte de no discutir amb ell per a que no s'alterara. Els meus germans eren més majors i no sabria dir com es sentien. Per a ma mare sí que va ser un gran canvi, perquè d'estar el seu home treballant va passar a estar malalt. El primer any va ser molt dur per a ella perquè tenia que estar pendent de cuidar-lo a part de tindre quatre fills. Després, quan li donaren el tractament de la hemodiàlisi anava tres dies a la setmana durant quatre hores a l'hospital per a fer el tractament. Va ser un canvi de vida radical.
Com li va afectar al iaio?
Al principi, desesperació, depressió... Ell pensava que no tenia solució. Després, quan al final li ho diagnosticaren definitivament i li donaren una solució a la seva malaltia que era la hemodiàlisi, es va alegrar moltísim perquè va veure que hi havia una eixida. A lo llarg del temps li van dir que es posara a la llista per a un trasplantament, però no va voler al veure que la hemodiàlisi era una solució per a la seva malaltia, va preferir que estiguera en la llista gent més jove que ell. No li agradava el seu treball i quan li donaren la jubilació, per a ell va ser, dins de lla situació,una alegria perquè va dedicar el seu temps, sobretot, a pintar. De fer, ell volia estudiar belles arts, però no pogué per la guerra. Va tindre una jubilació molt activa. De sobte li van dir que no necessitava hemodiàlisi (així va estar durant un any) i jo crec que va ser per l'alimentació: La va cuidar molt i es va fer vegetarià.
Com va morir?
Va ser un dissabte per la vesprada, un 4 d'abril de 1992. Va tindre un atac al cor però conjunt amb que tot els òrgans “van deixar de funcionar” segons va dir més o menys el metge que ens va comunicar la seua defunció. Va ser tot de sobte, qüestió de dos o tres hores.
dimarts, 3 de novembre del 2009
L'Alzheimer, per Xavier Gay
Xavier ha escrit un treball molt interessant sobre la malaltia de l'Alzheimer. La podeu llegir i descarregar en aquest enllaç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)