L'excreció és l'expulsió a l'exterior dels productes perjudicials o inútils que hi ha a la sang i que s'han originat en el metabolisme cel·lular. Els principals òrgans que fa aquesta tasca són els ronyons que filtren la sang i en separen la urea i l'excés de sals formant finalment l'orina.
És la pèrdua sobtada de la capacitat dels ronyons per a eliminar els residus i concentrar l'orina. Potser aguda, és a dir, apareix de tant en tant, o crònica, el que produeix una pèrdua gradual de la funció renal.
Malaltia és no infecciosa i crònica que afecta al funcionament d'un aparell (excretor).
Causes de la malaltia:
- Inflamació i destrucció dels teixits del ronyó
- Lesions directes a ronyó.
- Infecció renal o infeccions urinàries repetides.
- Lupus i altres malalties que afecten al sistema immunològic de l'oganisme.
- Ús prolongat d'alguns medicaments .
Símptomes:
- Fatiga.
- Sensació de malestar general.
- Mal de cap.
- Pèrdua de pes involuntària.
- Sang en el vòmit o en els excrements.
- Disminució de la lucidesa mental, incloent somnolència, confusió, deliri o coma.
- Disminució e la sensibilitat en les mans, els peus o altres àrees.
- Tendència a la formació d'hematomes o sang.
- Augment o disminució de la quantitat d'orina.
Mesures preventives:
- Detecció i tractament de les infeccions que afecten directament les vies urinàries.
- Control mèdic estricte en el cas de patir gota o còlics nefrítics freqüents (pedres al ronyó).
- No abusar dels analgèsics i els antiinflamatoris.
- Adoptar un estil de vida saludable, amb la pràctica d'exercici regular i una dieta equilibrada.
Tractament curatiu:
- Sessions d'hemodiàlisi
Què podria fer la societat?
Afavorir que la gent es consciencie i siga donant d'òrgans.
Entrevista
L'entrevista li la vaig a fer a ma mare, la filla del meu avi.
Com et sentires al saber que ton pare tenia una malaltia com aquesta?
Jo tenia 15 anys i jo recorde que mon pare sempre estava malalt. Es va passar tot un any al llit. Em sentia espantada, amb molta por, pensava que no s'anava a recuperar. Després, quan ja li van donar el tractament de la hemodiàlisi, anava amb molt de compte de no discutir amb ell per a que no s'alterara. Els meus germans eren més majors i no sabria dir com es sentien. Per a ma mare sí que va ser un gran canvi, perquè d'estar el seu home treballant va passar a estar malalt. El primer any va ser molt dur per a ella perquè tenia que estar pendent de cuidar-lo a part de tindre quatre fills. Després, quan li donaren el tractament de la hemodiàlisi anava tres dies a la setmana durant quatre hores a l'hospital per a fer el tractament. Va ser un canvi de vida radical.
Com li va afectar al iaio?
Al principi, desesperació, depressió... Ell pensava que no tenia solució. Després, quan al final li ho diagnosticaren definitivament i li donaren una solució a la seva malaltia que era la hemodiàlisi, es va alegrar moltísim perquè va veure que hi havia una eixida. A lo llarg del temps li van dir que es posara a la llista per a un trasplantament, però no va voler al veure que la hemodiàlisi era una solució per a la seva malaltia, va preferir que estiguera en la llista gent més jove que ell. No li agradava el seu treball i quan li donaren la jubilació, per a ell va ser, dins de lla situació,una alegria perquè va dedicar el seu temps, sobretot, a pintar. De fer, ell volia estudiar belles arts, però no pogué per la guerra. Va tindre una jubilació molt activa. De sobte li van dir que no necessitava hemodiàlisi (així va estar durant un any) i jo crec que va ser per l'alimentació: La va cuidar molt i es va fer vegetarià.
Com va morir?
Va ser un dissabte per la vesprada, un 4 d'abril de 1992. Va tindre un atac al cor però conjunt amb que tot els òrgans “van deixar de funcionar” segons va dir més o menys el metge que ens va comunicar la seua defunció. Va ser tot de sobte, qüestió de dos o tres hores.
